CrĆ­tica llibre: Veus de mort als encants vells de Sylvia Lagarda-Mata

Si us heu llegit La llavor immortal: els arguments universals de Jordi alló i Xavier Pérez, us sentireu una mica desinflats amb aquest premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona. I ara us dic perquè, no patiu. Balló i Pérez argumenten que ja no hi ha històries originals i al anar passant els capítols de Veus de mort als encants vells, he sentit com si ja hagués sentit aquesta història.

A veure, no em malinterpreteu, té sentit atorgar el premi a Lagarda-Mata. Estem davant una novel·la molt ben documentada, des del punt de vista arquitectònic, històric i fins i tot administratiu, com és el del funcionament de la ciutat de Barcelona de finals del segle XIX.

L’ autora Ć©s capaƧ de dibuixar al lector una ciutat de contrastos, de llums i ombres, on al 1840 et podies trobar amb les primeres voreres (de fusta) però tambĆ© a gent vivint a les coves de MontjuĆÆc. I Lagarda-Mata arriba a elevar a Barcelona a nivell de protagonista.

Estem davant una ciutat amb caràcter, plena de secrets, misèries i que, fins a cert punt, ens recorda a un poema de Edgar Allan Poe. I no és casualitat, ja que es Poe qui va idear el nostre protagonista Auguste Dupin per al conte Els crims de la rue Morgue (1841), considerat com el primer detectiu fictici de la història, abans que el famós Sherlock Holmes.

El segon protagonista, Els Encants, un espai de venda d’objectes usats i de segona mĆ  que Ć©s considerat com els mĆ©s antics d’Europa. Segons Lagarda-Mata Ā«DesprĆ©s d’una epidĆØmia de pesta, la venda d’articles de segona mĆ  com la roba, els mobles i altres objectes es va traslladar al carrer de la Fusteria, fora de la murallaĀ». Els llibres, en canvi, es venien a la plaƧa de Sant SebastiĆ . Amb la seva descripció aconsegueix endinsar al lector dins l’atmosfera dels Encants del segle XIX .

I el tercer protagonista Ć©s Dupin, que no Ć©s ni detectiu, ni policia, però que tĆ© habilitats deductives. Criat a PerpinyĆ  per apartar-lo de la barbĆ rie de la revolució Francesa i la restauració, iniciarĆ  aquest viatge per saber qui ha pogut matar per un llibre seu. AixĆ­ en certs moments la trama i l’essĆØncia del carĆ cter de Dupin ens transmet aquesta dicotomia entre la ilĀ·lustració francesa, la Inquisició i la impermeabilitat administrativa a Catalunya.

Cadascun dels personatges tĆ© la seva pròpia veu, no estan supeditats al protagonista, i estan creats com a personatges rodons, amb les seves contradiccions i lluites. Personatges que aprofiten per parlar de la culpa, la maldat, el pecat, la pĆØrdua, el perdó i que podrien inclĆŗs ser ells els protagonistes d’una segona part de les aventures de Dupin.

Amb una trama molt ben estructurada, amb els girs inesperats que ha de tenir tota bona novelĀ·la policial, aquesta pulcritud i estil cuidat que emula la narrativa del XIX m’ha frenat una mica. Tot i això l’autora ha sabut mantenir el suspens i l’interĆØs del lector, donant a comptagotes la informació de manera pausada i mantenint un equilibri entre la trama principal i les subtrames.

Ɖs un llibre que no sols entretĆ©, sinó que tambĆ© convida a reflexionar sobre la naturalesa humana i els secrets que tots tenim. Recomanada per a aquells que gaudeixen d’una bona història de misteri amb un toc de realisme i profunditat emocional. SĆ­, la història atrapa, perquĆØ l’autora ha sabut teixir i esquitxar amb cura i documentació històrica la trama urbanĆ­stica de Barcelona, des dels barris mĆ©s benestants fins al bullici del call jueu.

Sylvia Lagarda-Mata Ć©s llicenciada en CiĆØncies de la Informació i mĆ ster en Comunicació Audiovisual. A finals dels anys setanta ja escrivia sobre els mites i la iconografia de Barcelona, i des de llavors no ha parat. Va ser cap de publicitat a la Generalitat de Catalunya. Ha estat guionista de documentals, creativa publicitĆ ria, i durant molts anys ha fet de professora de Comunicació, Cinema i Televisió. Entre els seus llibres cal destacarĀ Fantasmes de BarcelonaĀ (2009),Ā El diable Ć©s catalĆ Ā (2014),Ā Catalunya, terra de piratesĀ (2021) iĀ Catalunya, terra de bandolersĀ (2021). L’any 2008 va escriure una novelĀ·la en castellĆ ,Ā Mazapanes amargos, que va quedar finalista del Premi Sent SovĆ­, i el 2020 va publicarĀ L’ombra de la Magui encara Ć©s al jardĆ­. Aquesta Ć©s la seva tercera novelĀ·la.

TĆ­tol: Veus de mort als encants vells
Autor: Sylvia Lagarda-Mata
Editorial: Comanegra
Publicació: Febrer 2024
PĆ gines: 352
Presentació: rústica amb solapes
ISBN: 978-84-19590-87-9
Preu: 20.50€

Concierto tributo: Hija de la Luna, El mejor homenaje a Mecano, en el teatre Coliseum

El próximo 26 de junio llega al Teatro Coliseum de Barcelona Hija de la Luna, el mejor homenaje a Mecano, de la mano de la cantante Robin Torres.

El concierto-tributo Hija de la Luna estĆ” protagonizado por Robin Torres, vuelve despuĆ©s de 7 aƱos de gira y mĆ”s de 300 conciertos por EspaƱa y LatinoamĆ©rica, con un nuevo espectĆ”culo basado en la gira mĆ”s importante de la carrera de Mecano: Descanso Dominical. Ɖste no solo fue su disco mĆ”s vendido, sino que los catapultó a la fama y los consolidó como la leyenda que son hoy para tantas generaciones.

Ahora podrÔs disfrutar de un montaje donde el vestuario y las coreografías estÔn completamente renovadas, junto a una brillante escenografía y puesta en escena espectacular, que harÔn que el público se reencuentre con la verdadera esencia de Mecano, y les trasladarÔ a uno de sus conciertos multitudinarios gracias a este homenaje, calificado por la crítica como: ”El mejor que existe hasta la fecha!

Concierto-tributo: Hija de la Luna (Robin Torres)
Espacio: Teatro Coliseum
Fecha: 29 de junio a las 22:15 horas

Voz: Robin Torres
Teclado, guitarras y coros: Antonio Villalba, Patricio Olmedo y Emilio Villalba
Bajo elƩctrico: Paco Ɓlvarez
BaterĆ­a: Lucas Hidalg

Información y entradas: Web BalañÔ en viu