La bona salut de què gaudeix la novel·la negra ha facilitat l’aparició de diversos festivals basats exclusivament en aquest gènere, convertits en celebrats punts de trobada per als seus nombrosos seguidors. Un dels més joves és el Cubelles Noir, nascut l’any passat de la mà de Xavier Borrell, reconegut especialista en aquest tipus de novel·la que fa anys que dedica el seu temps a difondre les virtuts del noir, ja sigui com a escriptor (El baile de los negros, publicat a Serial Ediciones l’any 2016), com a director del web Propera parada: cultura o periodista blackman al programa de Ràdio 3 Todos somos sopechosos. Culturalia ha parlat amb ell per a conèixer l’origen d’aquest festival, saber quines xerrades estan programades per a aquesta segona edició (del 17 al 20 d’agost), esbrinar per què premiaran a Ricardo Méndez com el millor personatge i, sobre tot, xerrar sobre el gènere literari que més l’apassiona: la novel·la negra, evidentment.

Aquesta és la segona edició del Cubelles Noir. ¿D’on sorgeix la idea de fer un festival negre precisament en aquesta població?

Un agost ja fa quatre anys vaig descobrir que en la nostra població quedava un forat el tercer cap de setmana sense activitats, tenia al cap fer un festival de la meva especialitat literària i després de converses amb l’ajuntament va sorgir la iniciativa.

La primera edició (2016) va ser tot un èxit, amb 1.200 assistents. T’ho esperaves? ¿Aquesta bona acollida et fa estar més nerviós de cara a l’edició d’aquest any?

No m’ho esperava. Havíem anat a festivals de pobles i eren una cosa més casolana, creiem que vindrien unes 20 persones, comptant els ponents, i que després ens n’aniríem plegats a prendre quelcom o dinar junts. Quan vam veure el diumenge a la tarda gent a peu dret que no cabien a les 70 cadires que hi havia a la sala, tot i jugar el Barça, ens vam adonar que això tenia un gran futur. En quant a aquest any, gràcies als meus companys de junta i l’ajuntament hem aconseguit passar d’un festival petit a un mitjà i creiem que ho tenim tot controlat per a què tot funcioni a la perfecció.

Hi ha altres festivals sobre novel·la negra. ¿Què diferencia el Cubelles Noir de la resta?

La diferència està en que es celebra en un poble de platja molt maco en ple estiu; això fa que els estiuejants de Barcelona o de parts de l’estat espanyol puguin venir amb la família aprofitant les vacances. A més, tots els membres de l’equip som molt aficionats al gènere i posem el 100% de les nostres forces en crear un contingut atractiu.

El gènere negre viu un bon moment en quant a popularitat. ¿Què creus que el fa tan atractiu?

Estem vivint una època molt convulsa en què la gent vol saber el que està passant, perquè el que ha passat ja el troba a internet, i, encara que sigui en ficció, el gènere pot donar explicacions a les notícies de cada dia. A més, la qualitat dels autors està pujant de nivell cada any.

Al Cubelles Noir heu programat més d’una vintena de xerrades i activitats. Si no en fossis el comissari, com a aficionat quina xerrada no et perdries?

M’interessen molt les que parlen d’actualitat, com la d’espionatge i la de terrorisme, perquè els ponents saben molt del tema. També les de futbol i cuina, dos aspectes molt freqüents a la novel·la negra.

Em crida l’atenció les taules rodones dedicades a la cuina i al rock and roll. Quins lligams tenen amb la novel·la negra?

El rock and roll en si és molt de novel·la negra, sobre tot en els excessos que històricament hi ha hagut al seu darrera; pel que fa a la cuina, és de sempre paral·lela als autors mediterranis, com ara Manuel Vázquez Montalbán o Petros Markaris.

Durant les jornades atorgareu el premi a la millor novel·la del gènere escrita per una dona, tant en català com en castellà. ¿Per què? Creus que les escriptores noir estan poc valorades?

Tot i que he sentit comentaris sobre per què fem un premi específic per a dones, la veritat és que no hi ha una raó especial, simplement ens agrada la novel·la negra que escriuen elles i la volíem reivindicar d’aquesta manera.

També premiareu per primera vegada el millor personatge històric, que enguany serà Ricardo Méndez de l’enyorat Francisco González Ledesma. Què té Méndez que el fa especial?

És un dels primers personatges que van aparèixer a la novel·la negra escrita aquí i amb un munt de vivències a casa nostra; a més, volem aprofitar que la filla de l’autor ha tornat a donar-li vida per fer-li un homenatge com mereix.

Com deies Méndez ha tornat a les llibreries gràcies a la filla del seu creador, Victoria González, que n’ha escrit una preqüela. A més, la saga Millennium va tornar l’any passat de la mà de David Lagercrantz, mentre que Carlos Zanón s’encarregarà de continuar la sèrie del detectiu Pepe Carvalho. ¿Què et sembla que aquests personatges tinguin continuïtat gràcies a altres escriptors?

Aquí tinc el cervell dividit; si bé em sento estrany llegint aventures de personatges escrites per altres, recordo quan era petit i em vaig quedar destrossat quan va morir Hergé prohibint que ningú més seguís amb les aventures de Tintín. M’agrada que la gent torni a agafar personatges quan l’autor ja no hi és, tot i que s’ha de mantenir la distància de saber que l’escriptor és un altre a l’hora de jutjar la continuïtat de la saga.

Per acabar, recomana’ns una novel·la o autor que hagis descobert recentment per aquells que vulguin una lectura per aquest estiu.

Recomano Sucios y Malvados, de Juanjo Braulio, Tan tuyo como tu muerte, d’Emili Bayo, i Temps de rates, de Marc Moreno. Tot homes, perquè prefereixo no mullar-me en quant a escriptores per no influir en el nostre premi, tot i que jo no en sóc jurat.

 

____________________
Escrit per: Robert Martínez