Estrena cinematogràfica de la setmana: Mil cretins, de Ventura Pons.


El pròxim divendres 28 de gener se s’estrena Mil cretins la nova pel·lícula de Ventura Pons basada en els relats de Quim Monzó. Quinze històries, contemporànies i algunes històriques, on, en clau d’humor, sarcasme i valentia, es passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, mirant a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.

“Per què tornar a en Monzó després de l’èxit d’El perquè de tot plegat? Crec que és molt fàcil explicar-ho. Segueixo adorant els seus contes, crec que cada cop fereixen més i el contingut temàtic de la seva darrera obra pateix d’una evolució semblant a la que he experimentat personalment o com, suposo, la majoria de la meva generació. En Quim, amb els anys, ha derivat des de la seva indagació al voltant de les relacions humanes cap a “passar comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor” però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, mirant a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. Sense renunciar mai al sempre omnipresent humor, però la vida, amb els anys, es veu d’una altra manera.

Però sobretot m’he posat en aquest projecte perquè donant-li moltes voltes he trobat una estructura narrativa absolutament diferent. Mil cretins no té res a veure amb el fris minimalista d’El perquè de tot plegat? Conceptualment se m’ha ocorregut establir una narració dividida en tres parts – una petita burla dels tres actes convencionals – que presenta un hipotètic narrador, escriptor de guions de cine. A la primera ens trobem amb vuit histories sobre la permanent estupidesa d’aquests pobres insectes, els humans, de tall contemporani. A la segona, revisem sis contes històrics amb situacions i personatges mítics, reals o no, tant li fa, de tots coneguts i per això serà explicada com si es tractés de cinema mut – una opció que em sembla molt divertida, a la vegada que de pas rendim homenatge a la gran tradició escenogràfica catalana del tombant segle XX. A la tercera, on només hi ha una història, l’escriptor assisteix desesperat a la never ending agonia dels seus ancians pares que l’obliga a revisitar la seva infància, la seva vida familiar. Ell no pot més i quasi entra en una depressió però finalment serà salvat per l’aparició de tota la colla dels personatges dels catorze episodis que hem vist a les dues primeres parts, el fruit de la seva imaginació, que li demanen que no els abandoni i que segueixi amb ells més i més. És a dir, la pròpia capacitat de creació, d’inventiva, la teva dedicació a una feina que dona sentit a la teva existència et pot salvar del trist pas per la vida”. Ventura Pons.

Títol: Mil cretins
Guió, Direcció i Producció: Ventura Pons
Intèrprets: Joan Crosas, Aleix Albareda, Roger Príncep, Òscar Rabadan, Francesc Orella, Dafnis Balduz, Mingo Ràfols, Marta Millà, Carol Badillo, Clara Segura, Ramon Pujol, Mercè Comas, Montse Perez, Mar Ulldemolins, Roger Berruezo, Julieta Serrano, Roger Batalla, Elena Tarrats, Edu Soto, Peter Vives, Aida Flix, Toni Albà, Pau Poch, Nil Cardoner, Pere Brasó, Marc Clotet, Ariadna Cabrol, Joel Joan, Alícia Roy, Santi Millan, Jordi Bosch, Joan borràs i Carme Molina.
Basat en relats de: Quim Monzó
Música: Carles Cases
Director d’art: Bel·lo Torras
Director de fotografia: Joan Minguell
Muntatge: Pere Abadal
Directora de producció: Maite Fontanet
Gènere: Comèdia
Nacionalitat: Espanya
Duració: 120 minuts
Data d’estrena: 28 / 01 / 2011.
Productora: Els Films de la Rambla.

“Mil cretins” està basada en els següents contes de Quim Monzó: El senyor Beneset, Un tall, La lloança, Quan la Berta obre la porta, La forquilla, La carta, Quan en Sergi traballa de nit, Dissabte, La sang del mes que ve, La Bella dorment, Les llibertats helvètiques, El gripau, Una nit, Fam i set de justícia y L’arribada de la primavera.