El sr. Seny i la sra. Rauxa pugen un any més a l’escenari. Els convoca el Nadal, que reclama totes les atencions a finals d’any.
El Jove Teatre Regina encén el camí cap a Betlem i una parella de germans entremaliats (dinàmic Roc Olivé, versàtil Mariona Campos) se les hauran amb dos diables molt disciplinats.
No, no m’he begut l’enteniment. Com manen els cànons en aquest subgènere teatral, la lluita entre el Bé i el Mal esclata amb motiu de l’arribada del Jesuset i l’enginy que farà vèncer els pastorets és arrauxat. Els diables, però, es mantenen fidels al seu entossudiment: Volen omplir el món amb les brases de l’infern i, en aquest sentit, són molt assenyats.
Els PASTORETS SUPERESTEL de Ricard Reguant afegeixen al xou un element irònic musical que li dóna un aire més refrescant: El rock canalla de l’avern contra el pop de les dives celestials (representades per una imponent Olga Fañanàs com a Sant Miquel amb bones cordes vocals).
Però, tot i la voluntat de maquillar una mica la història de sempre perquè no sembli tan rància, el text de Reguant els reafirma creant un pròleg molt maniqueu i prescindible situant els personatges centrals a una estació del metro barceloní la nit del 24 de desembre.
En canvi, quan l’autor aposta pels aspectes còmics, l’encerta aconseguint un estil sorneguer que funciona molt bé amb tot tipus de públic. L’humor que corre per l’escenari és tan informal que propaga un esperit distès a grans (els acudits sobre l’actualitat sociopolítica) i a petits (la comicitat d’slapstick amb les patacades; el surrealisme dels diables a l’hora de fer guàrdia o fingint ser mariachis i velletes del sud).
A l’hora de posar ordre a aquest material, la direcció de Maria Agustina Solé no troba l’equilibri: Si els moments de persecució per la platea són d’un ritme encomanadís, la majoria de les actuacions musicals resulten anodines. I pel que fa a les interpretacions, un juganer Gerard Flores (deliciós Piula Correcama) amb el seu carisma i bones maneres és el rei de la funció, abillat amb la gràcia dansaire de Marc Miramunt (un Gran Tronera que podria ser el nebot d’en George Michael) com a corona i amb el tarannà bergant de Jaume Garcia-Arija (el sàdic Forques) com a ceptre. I la resta de la pastorada, que segueixi els bon consells del Sant Miquel Fañanàs, i llavors sí que donarà gust viatjar a Betlem!
Per Juan Marea
PASTORETS SUPERESTEL es representa al Jove Teatre Regina de Barcelona fins al 4 de gener.
Culturalia 