De vegades, un fa grans descobriments de la manera més insospitada. Fa uns dies, llegint un article de José María Sanz, Loquillo, publicat a El Periódico de Catalunya (http://www.loquillo.com/barcelona-ciudad-3/#more-4195), vaig descobrir l’existència d’una editorial catalana, A Contra Vent, una empresa que s’ha proposat un objectiu ben interessant: recuperar els autors clàssics del periodisme català, aquells que van escriure durant les primeres dècades del segle XX. En l’article, Loquillo es feia ressò, concretament, de tres llibres que descriuen la Barcelona dels anys 20 i 30, una ciutat allunyada de la imatge de postal i disseny que ha fet fortuna entre els turistes de l’actualitat.

D’aquesta manera, A Contra Vent recupera tres autors catalans: Jaume Passarell, Domènec de Bellmunt i Francesc Madrid, els tres obligats a exiliar-se del país per motius ideològics en un o altre instant. Tots ells van ser referents en el periodisme del moment, centrant els seus treballs en la societat barcelonina de l’època.

Jaume Passarell (1890-1975) va ser un humorista d’intel•ligent ironia, reconegut tertulià, ninotaire, però, sobretot, periodista bohemi catalanista i liberal dels anys republicans. Obligat a marxar a l’exili l’any 1939, va patir greus represàlies i, quan va tornar, es va negar a escriure en castellà, marginant-se voluntàriament i abandonant l’activitat periodística. A Contra Vent publica Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots, un recull dels articles que li van donar popularitat, textos que ens permeten conèixer la vida quotidiana de l’època, des del món bohemi, la faràndula i l’anarquisme barceloní, passant per l’univers tèrbol del Districte Vè, fins als costums i lleures de les classes més humils.

Domènec de Bellmunt (1903-1993) és l’ideòleg de la Catalunya reportera i pioner de la figura del reporter català. L’any 1924 es va veure obligat a exiliar-se a París, fugint de la Dictadura de Primo de Rivera; allà va conèixer el reportatge novel•lat, modern, un estil que va importar a Catalunya quan va tornar a Barcelona, l’any 1928. Onze anys després, amb la victòria de les tropes franquistes, Bellmunt es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc. Gràcies a A Contra Vent recuperem els reportatges que va publicar a la premsa per mostrar la mala vida de Barcelona, recopilats sota el títol de La Barcelona Pecadora, on també s’hi inclou la novel•la que l’autor va escriure utilitzant la realitat que havia conegut amb els seus reportatges.

Francesc Madrid (1900-1952) tenia especial predilecció per retratar els ambients més sòrdids, fet que el va convertir en un dels millors cronistes dels baixos fons de la Barcelona de principis del XX, i és conegut per ser un dels primers en utilitzar la denominació de “barri xino” per referir-se al Districte Vè de la ciutat. Fidel al govern republicà de Lluís Companys, es va exiliar a l’Argentina l’any 1936. Ara trobarem per primera vegada la traducció al català del seu primer i més celebrat llibre: Sang a les Drassanes (publicat per primer cop el 1926 amb el títol de Sangre en Atarazanas), recull dels reportatges més impactants publicats al setmanari El Escándalo, llibre on trobarem meublées, cabarets, vagues generals, anarquistes, …, o tot allò que l’autor anomenava “la mala vida moderna de Barcelona”.

Nascuda l’any 2008, l’editorial A Contra Vent té la intenció de convertir-se en un referent dins el periodisme literari català i l’humor; així, gràcies a un exhaust treball per les hemeroteques dels diaris i magazins publicats tant a Catalunya com a l’exili, pretén fer arribar la feina dels primers periodistes catalans a tota mena de lectors, no només als més erudits, per recuperar la memòria dels menys afavorits. Per aquest motiu inicien dues col•leccions, la de “Periodisme” i “Els altres clàssics”, i tot sense perdre la independència que els ha caracteritzat des del seu inici.

Més informació: www.acontravent.cat