Un actor sol a l’escenari sap que el seu patiment depèn de com es relacioni amb l’espai. Un ser depravat pateix sempre perquè no pot ser feliç mai. I el psicòleg teatral William Shakespeare anunciava a la seva obra que l’ambició de poder patològica fa que les seves víctimes es banyin en sang sense poder llevar-se’n la brutícia.

La Vilella Teatre ofereix aquests caps de setmana “NOMÉS RICARD”, una versió minimalista de “Ricard III” que tenyeix la seva sala d’efectisme acrobàtic, cromatisme sublim i estilització escènica.

El títol de l’adaptació resulta significatiu però enganyós: D’una banda, és el propi protagonista qui delimita el seu ring quan comença la funció, celebrat element simbòlic per l’impacte visual que crea i, ensems, per la contundència del seu missatge temàtic: No hi ha més món que aquell que l’aspirant a monarca destrueix amb la seva enveja i maquinacions. De l’altra, però, la sobreactuació de l’intèrpret amaga la vertadera misèria moral del personatge.

La lectura contemporània de l’obra que fa Pedro Galiza es reflecteix amb encert en els recursos estètics: verd quan la ment retorçada de l’intrigant Ricard avança; taronja davant l’amenaça de ser descobert; vermell per coronar la consumació dels seus crims. I l’escenificació frega la bellesa amb la seva combinació d’el·lipsi interpretativa i expressivitat de l’estrella, en Xavier Torra (la decapitació de Hastings, la coronació final de Ricard III). La màgia traspua veient l’esforçat Xavier executant els seus moviments com si es tractés d’una coreografia: Aquí demostra una agilitat i nervi extraordinaris. Però la reiteració en l’expressió corporal i l’ampul·lositat vocal resten convicció a la seva interpretació i desequilibren el ritme de l’espectacle. Al capdavall, Galiza se sotmet a l’encís de Torra i acaba convertint la proposta en un festival de lluentons amb vedette seductora que aireja episòdicament l’intimisme. Com passa, per exemple, al moment en què l’abatut conspirador somica al camp de batalla per un cavall. Aquí, els mormols rimen meravellosament amb l’escapada del quadrilàter per part d’aquell que poc després esdevindrà cadàver. Llavors, s’obre una altra porta que l’emoció obre joiosa.

Per Juan Marea

NOMÉS RICARD es representa a LA VILELLA TEATRE fins al 3 de maig.
http://www.lavilella.com/