Ara fa 250 anys es produí a Catalunya l’inici d’un fet insòlit, la revolució industrial. En aquest llibre volem mostrar la complexitat del procés, els seus protagonistes, els enginys que van acompanyar les transformacions i, en definitiva, l’aportació dels catalans a la primera revolució industrial, motivada per l’aparició de la màquina de vapor.
Una obra molt descriptiva i ben explicada del procés que va transformar la societat i l’economia catalana entre els segles XVIII i XIX, i que va posar les bases de la Catalunya moderna.
Joan Santacana i Mestre és llicenciat en Història, catedràtic de Geografia i Història a l’ensenyament secundari i professor de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Ha dissenyat i col·laborat en nombrosos equipaments museístics, entre els quals el Museu d’Història de Catalunya i és autor de nombrosos articles acadèmics i de més d’un centenar de llibres.
Sinopsi: Cap al 1930 tots van voler ser Francesc Cambó. Autèntic protagonista de la vida política espanyola, va ser el més rellevant i modern dels regeneracionistes, el dirigent més influent del catalanisme emergent, un parlamentari brillant i documentat. La seva ambició el va fer imaginar una reforma i modernització de l’estat compatible amb l’existència d’una plena autonomia catalana.
Voler perfilar la vida publica i privada d’una persona és difícil, i més si aquesta està emmascarada per biografies oficials, exageracions, mentides i floritures. Borja de Riquer amb L’últim retrat, publicat per Edicions 62, aconsegueix fusionar, després de 30 anys de documentació i recerca, una part de la realitat del personatge.
I és que Cambó és un personatge complex, amb molts matisos, però Riquer aconsegueix construir a partir de la seva correspondència política i privada un identitat narrativa pròpia que atrapa al lector, fent un retrat acurat de la seva vessant tant pública com privada.
Coneixem, gràcies a la recerca acurada i a l’afany de l’autor per perfilar la personalitat del personatge, la seva fortuna, els buits intencionats alhora d’escriure les seves memòries, les seves amants… i ens ho presenta amb els documents que ho corroboren i donen validesa a les seves afirmacions. Però aquests fets, que per al lector són interessants, els presenta de forma aleatòria i s’escapen del relat per perfilar el caràcter d’un Cambó que fa l’afecte que està més interessat en alimentar el seu ego i posició social que no pas aconseguir una autonomia real per a Catalunya. I potser és això el que passa, que existeixen dos Cambó, un que és creu el relat que defensa a Catalunya i lluita per la autonomia, i un altre que es ven als favors del règim Espanyol per engreixar les seves butxaques. Com per exemple el capítol on Riquer ens parla dels període entre 1917-1922, quan Cambó opta per fer fort el règim d’Alfons XIII, quan té l’oportunitat de lluitar pels interessos Catalans.
I és gràcies a aquest suport a una monarquia ofegada que aconsegueix fer la fortuna amb la creació de la CHADE, i es pot permetre construir-se una casa a l’estil art deco i viure sense cap restricció financera ni moral dins l’Europa més rica, desenfadada i poderosa dels feliços anys 20.
Riquer conclou en el seu llibre que Cambó va fracassar com a polític nacionalista, possiblement és així, ja que no va aconseguir la autonomia que reclamava per a Catalunya, però va triomfar com a personatge influent dins un regim arcaic, aconseguint fortuna, i posició social, bandejant critiques, sobrevivint a un atemptat I navegant entre dos bandes. Va ser per al catalanistes una figura que intentava defensar els interessos de la nació i per als espanyols una figura que donava la possibilitat d’obrir-se a la política més regeneracionista. Per mi, un clar exemple de les estretes vinculacions entre la política i els interessos econòmics que malauradament 100 anys després segueixen vigents. I es que llegint L’últim Retrat es fa inevitable establir paral·lelismes, més que plausibles, amb la política actual.
Borja de Riqueri Permanyer és catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves publicacions destaquen Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1977), L’últim Cambó: 1936-1947 (1996), Alfons XIII i Cambó. La monarquia i el catalanisme polític (2015), Cambó a Argentina: negocis i corrupció política (2016) i Anar de debò. Els catalans i Espanya (2016). Entre les distincions hi ha la Medalla d’Honor de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2017). És president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Títol:Francesc Cambó. L’últim retrat Autor: Borja de Riquer i Permanyer Editorial: Edicions 62 Publicació: 2022 Presentació: Tapa dura amb sobrecoberta Pàgines: 960 ISBN: 9788429780697 Preu: • Tapa dura: 24.90€ • eBook:12.99€ NOTA CULTURALIA: 9,5 ——
Avui us informem del nou curs que farem el primer trimestre al Centre Cultural La Casa Elizalde: Historia de Catalunya. Segle XX. Una bona forma de conèixer el nostre passat i comprendre millor el nostre present.
Catalunya inicia el segle XX amb una identitat social, cultural i política consolidada. La crisi de la Restauració Borbònica abocarà, però, a España a la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment a l’exili de la dinastia borbònica i la instauració de la Segona República, un període de democratització, radicalització i polarització social i política que portarà a l’inici de la Guerra Civil Espanyola i la victòria del franquisme. Aquest règim perdurarà a l’Estat espanyol fins a la transició dels anys 70 i la posterior arribada i consolidació de la democràcia.
Culturalia 