Archivo de la etiqueta: grup62

Estoig Prosa 1, 2 i 3 de Joan Maragall

Estreno el 2023, amb ganes de rellegir els nostres clàssics i quina millor forma que començar amb Joan Maragall.

Al cap de més de cinquanta anys de l’edició de Selecta, nova edició de les obres completes de Joan Maragall editades per Edicions 62.

La nova edició de les obres completes de Maragall és una iniciativa de l’Arxiu Maragall en la qual ha treballat un equip d’especialistes. El projecte va començar el 2021, amb l’edició del volum que aplegava tota la poesia i el teatre originals de Maragall, i es completarà el 2023 amb el volum que recollirà les traduccions. L’estoig de tres volums que publiquem ara —Prosa 1. Articles 1892-1901; Prosa 2. Articles 1902-1911 i Articles inèdits; Prosa 3. Discursos. Pròlegs. Opuscles. Llibres—, permet posar de nou a l’abast dels lectors aquella part del pensament de Maragall que més va influir en la societat del seu temps, a través dels articles als diaris, etcètera., i és un pas importantíssim de cara a coronar l’any que ve l’edició de les Obres completes de Joan Maragall que dirigeix Lluís Quintana amb la col·laboració d’Ignasi Moreta i Francesco Ardolino.

Joan Maragall (1860-1911) va ser un dels representants més significats del Modernisme, d’una incidència cabdal en la vida artística i cultural catalana de finals del segle XIX i començaments del XX. Com a poeta, representa una fita molt important: en ell culmina la tradició de la Renaixença, en certs aspectes, mentre que en altres inaugura clarament la poesia moderna. Maragall va ser també un notable periodista i autor d’assaigs de gran interès ideològic, cultural i polític.

Títol: Estoig Prosa 1, 2 i 3 de Joan Maragall
Autor: Joan Maragall
Editorial: Edicions 62
Publicació: 2022
Pàgines: 2.550 Presentació: Estoig 3 volums
ISBN: 9788429779141
Preu: 125€

Critica llibre: Cambó. L’últim retrat de Borja de Riquer

Sinopsi: Cap al 1930 tots van voler ser Francesc Cambó. Autèntic protagonista de la vida política espanyola, va ser el més rellevant i modern dels regeneracionistes, el dirigent més influent del catalanisme emergent, un parlamentari brillant i documentat. La seva ambició el va fer imaginar una reforma i modernització de l’estat compatible amb l’existència d’una plena autonomia catalana.

Voler perfilar la vida publica i privada d’una persona és difícil, i més si aquesta està emmascarada per biografies oficials, exageracions, mentides i floritures. Borja de Riquer amb L’últim retrat, publicat per Edicions 62, aconsegueix fusionar, després de 30 anys de documentació i recerca, una part de la realitat del personatge.

I és que Cambó és un personatge complex, amb molts matisos, però Riquer aconsegueix construir a partir de la seva correspondència política i privada un identitat narrativa pròpia que atrapa al lector, fent un retrat acurat de la seva vessant tant pública com privada.

Coneixem, gràcies a la recerca acurada i a l’afany de l’autor per perfilar la personalitat del personatge, la seva fortuna, els buits intencionats alhora d’escriure les seves memòries, les seves amants… i ens ho presenta amb els documents que ho corroboren i donen validesa a les seves afirmacions. Però aquests fets, que per al lector són interessants, els presenta de forma aleatòria i s’escapen del relat per perfilar el caràcter d’un Cambó que fa l’afecte que està més interessat en alimentar el seu ego i posició social que no pas aconseguir una autonomia real per a Catalunya. I potser és això el que passa, que existeixen dos Cambó, un que és creu el relat que defensa a Catalunya i lluita per la autonomia, i un altre que es ven als favors del règim Espanyol per engreixar les seves butxaques. Com per exemple el capítol on Riquer ens parla dels període entre 1917-1922, quan Cambó opta per fer fort el règim d’Alfons XIII, quan té l’oportunitat de lluitar pels interessos Catalans.

I és gràcies a aquest suport a una monarquia ofegada que aconsegueix fer la fortuna amb la creació de la CHADE, i es pot permetre construir-se una casa a l’estil art deco i viure sense cap restricció financera ni moral dins l’Europa més rica, desenfadada i poderosa dels feliços anys 20.

Riquer conclou en el seu llibre que Cambó va fracassar com a polític nacionalista, possiblement és així, ja que no va aconseguir la autonomia que reclamava per a Catalunya, però va triomfar com a personatge influent dins un regim arcaic, aconseguint fortuna, i posició social, bandejant critiques, sobrevivint a un atemptat I navegant entre dos bandes. Va ser per al catalanistes una figura que intentava defensar els interessos de la nació i per als espanyols una figura que donava la possibilitat d’obrir-se a la política més regeneracionista. Per mi, un clar exemple de les estretes vinculacions entre la política i els interessos econòmics que malauradament 100 anys després segueixen vigents. I es que llegint L’últim Retrat es fa inevitable establir paral·lelismes, més que plausibles, amb la política actual.

Borja de Riquer i Permanyer és catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves publicacions destaquen Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1977), L’últim Cambó: 1936-1947 (1996), Alfons XIII i Cambó. La monarquia i el catalanisme polític (2015), Cambó a Argentina: negocis i corrupció política (2016) i Anar de debò. Els catalans i Espanya (2016). Entre les distincions hi ha la Medalla d’Honor de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2017). És president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Títol: Francesc Cambó. L’últim retrat
Autor: Borja de Riquer i Permanyer
Editorial: Edicions 62
Publicació: 2022
Presentació: Tapa dura amb sobrecoberta
Pàgines: 960
ISBN: 9788429780697
Preu:
• Tapa dura: 24.90€
• eBook:12.99€
NOTA CULTURALIA: 9,5
——

Tere Gilisbars

Novel·la històrica: El vel de la deessa, de Glòria Sabaté.

Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2020

Després del parèntesi estival, ens allunyem de la novel·la policíaca i d’intriga de les últimes entrades, i a Culturalia us presentem El vel de la deessa de Glòria Sabaté, publicada per Columna Edicions.

Pocs mesos després de l’esclat de la Setmana Tràgica, Barcelona, atordida, s’arrapa a la vida. Un grup de francmaçones encapçalades per l’Ángeles López de Ayala, sota l’aixopluc de la Societat Progressiva Femenina, s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol social que els ha estat imposat pel fet d’haver nascut dones.

La descoberta d’una biblioteca peculiar les posarà sobre la pista d’una relíquia oculta capaç d’atorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Les acompanyaran el bibliòfil Gaspar Homar i un estudiant de la Universitat de Barcelona, lector àvid i enamorat dels mites antics i medievals.

Només una persona coneixia el parador de la relíquia… i acaba de morir. Per això s’hauran d’endinsar en l’espiritisme, un món especialment en voga. Inconformistes i lluitadors, tots junts faran el que calgui per aconseguir el seu objectiu.

GLÒRIA SABATÉ va néixer a Barcelona. És doctora en Filologia i professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Autora de diversos estudis acadèmics sobre literatura medieval, entre els quals destaca el llibre Més enllà de la cort: els lectors potencials del Curial e Güelfa (2019). Compagina la seva activitat docent amb l’escriptura. La filla de Lilith (2016) va ser la seva primera novel·la.

Títol: El vel de la deessa
Autora: Glòria Sabaté
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
Publicació: 2020
ISBN: 9788466426671
Format: Tapa dura sobrecoberta i eBook
Preu:
• Tapa dura: 20€
• eBook: 8,99€