Morts als encants vells_destacado

Crítica llibre: Veus de mort als encants vells de Sylvia Lagarda-Mata

Si us heu llegit La llavor immortal: els arguments universals de Jordi alló i Xavier Pérez, us sentireu una mica desinflats amb aquest premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona. I ara us dic perquè, no patiu. Balló i Pérez argumenten que ja no hi ha històries originals i al anar passant els capítols de Veus de mort als encants vells, he sentit com si ja hagués sentit aquesta història.

A veure, no em malinterpreteu, té sentit atorgar el premi a Lagarda-Mata. Estem davant una novel·la molt ben documentada, des del punt de vista arquitectònic, històric i fins i tot administratiu, com és el del funcionament de la ciutat de Barcelona de finals del segle XIX.

L’ autora és capaç de dibuixar al lector una ciutat de contrastos, de llums i ombres, on al 1840 et podies trobar amb les primeres voreres (de fusta) però també a gent vivint a les coves de Montjuïc. I Lagarda-Mata arriba a elevar a Barcelona a nivell de protagonista.

Estem davant una ciutat amb caràcter, plena de secrets, misèries i que, fins a cert punt, ens recorda a un poema de Edgar Allan Poe. I no és casualitat, ja que es Poe qui va idear el nostre protagonista Auguste Dupin per al conte Els crims de la rue Morgue (1841), considerat com el primer detectiu fictici de la història, abans que el famós Sherlock Holmes.

El segon protagonista, Els Encants, un espai de venda d’objectes usats i de segona mà que és considerat com els més antics d’Europa. Segons Lagarda-Mata «Després d’una epidèmia de pesta, la venda d’articles de segona mà com la roba, els mobles i altres objectes es va traslladar al carrer de la Fusteria, fora de la muralla». Els llibres, en canvi, es venien a la plaça de Sant Sebastià. Amb la seva descripció aconsegueix endinsar al lector dins l’atmosfera dels Encants del segle XIX .

I el tercer protagonista és Dupin, que no és ni detectiu, ni policia, però que té habilitats deductives. Criat a Perpinyà per apartar-lo de la barbàrie de la revolució Francesa i la restauració, iniciarà aquest viatge per saber qui ha pogut matar per un llibre seu. Així en certs moments la trama i l’essència del caràcter de Dupin ens transmet aquesta dicotomia entre la il·lustració francesa, la Inquisició i la impermeabilitat administrativa a Catalunya.

Cadascun dels personatges té la seva pròpia veu, no estan supeditats al protagonista, i estan creats com a personatges rodons, amb les seves contradiccions i lluites. Personatges que aprofiten per parlar de la culpa, la maldat, el pecat, la pèrdua, el perdó i que podrien inclús ser ells els protagonistes d’una segona part de les aventures de Dupin.

Amb una trama molt ben estructurada, amb els girs inesperats que ha de tenir tota bona novel·la policial, aquesta pulcritud i estil cuidat que emula la narrativa del XIX m’ha frenat una mica. Tot i això l’autora ha sabut mantenir el suspens i l’interès del lector, donant a comptagotes la informació de manera pausada i mantenint un equilibri entre la trama principal i les subtrames.

És un llibre que no sols entreté, sinó que també convida a reflexionar sobre la naturalesa humana i els secrets que tots tenim. Recomanada per a aquells que gaudeixen d’una bona història de misteri amb un toc de realisme i profunditat emocional. Sí, la història atrapa, perquè l’autora ha sabut teixir i esquitxar amb cura i documentació històrica la trama urbanística de Barcelona, des dels barris més benestants fins al bullici del call jueu.

Sylvia Lagarda-Mata és llicenciada en Ciències de la Informació i màster en Comunicació Audiovisual. A finals dels anys setanta ja escrivia sobre els mites i la iconografia de Barcelona, i des de llavors no ha parat. Va ser cap de publicitat a la Generalitat de Catalunya. Ha estat guionista de documentals, creativa publicitària, i durant molts anys ha fet de professora de Comunicació, Cinema i Televisió. Entre els seus llibres cal destacar Fantasmes de Barcelona (2009), El diable és català (2014), Catalunya, terra de pirates (2021) i Catalunya, terra de bandolers (2021). L’any 2008 va escriure una novel·la en castellà, Mazapanes amargos, que va quedar finalista del Premi Sent Soví, i el 2020 va publicar L’ombra de la Magui encara és al jardí. Aquesta és la seva tercera novel·la.

Títol: Veus de mort als encants vells
Autor: Sylvia Lagarda-Mata
Editorial: Comanegra
Publicació: Febrer 2024
Pàgines: 352
Presentació: rústica amb solapes
ISBN: 978-84-19590-87-9
Preu: 20.50€

Deja un comentario

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.