Que les entrades es van esgotar ràpidament, ho vam veure amb una sala plena de gom a gom, moltes dones i algun home. Totes (si ens permeteu, seguirem en femení doncs la ocasió ho val, i la grandíssima majoria presents érem dones) amb somriures expectants i preparades per escoltar dones poderoses, amb missatges que ens podessin fer pensar, reflexionar, fer sentir i emocionar, i, amb sort, que també ens podessin inspirar algun canvi positiu en les nostres vides.

L’acte va començar amb una frase magistral de la moderadora: “este es un viaje por el mundo de las ideas para difundir que empieza en Barcelona, pero acaba donde tú quieras. Let’s come all together”. Amb aquest missatge tan poderós va iniciar la sessio del TED Women 2017 de New Orleans (EEUU). Quatre dones inspiradores cadascuna amb una experiència a compartir ben diferent: en primer lloc, la directora del Global Fund for Women, Musimbi, qui ens va explicar el significat de la paraula isirika i la importància de la responsabilitat mutua per tenir cura uns dels altres. Seguidament, vam conèixer a l’arquitecta Deanne van Buren, qui treballa en la construcció de centres comunitaris per la reconciliació als Estats Units i que va acabar la seva presentació amb una cita de Cornel West: “justice is what love looks in public”. La poetessa i artista, Sunni Patterson, ens va delectar amb un poderós poema sobre l’empoderament i la llibertat de les dones. I finalment, Anjali Kumar, qui ens va oferir una visió més espiritual i va anar més enllà de les relacions homes-dones per declarar que en el nivell més fonamental som tots iguals i tenim les mateixes necessitats bàsiques: salut, felicitat i amor. En la seva opinió, ens seguim centrant en aquelles coses que ens fan diferents i no ens les que tenim en comú.

Tot seguit va pujar a l’escenari el grup Salt&Soul Duo, musica del mon transportadora. La cantant una dona, que transmetia confiança vital i força, va embriagar el públic que seguia la musica amb atenció i gaudi. Donuts i xocolata van endolcir la pausa que ens portaria a la part més esperada de la nit, dues dones que ens parlarien en directe.

L’escriptora i periodista sueca autora del llibre ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith?, Katrine Marçal, ens va fer pensar en un futur on les dones serien les protagonistes: “the future will be female”, posant al centre l’empatia com a base en les relacions socials.

Maria Fernández-Miranda, subdirectora de la revista Cosmopolitan, va tocar un tema sensible – la no maternitat i l’identitat de la dona des de la seva experiència personal, trencant tabús i demanant un canvi de perspectiva: preguntem-nos què ens fa feliços, què ens identifica, què ens emociona. Però deixem de donar per suposat que totes les dones volen (i poden) ser mares. Deixem de disculpar-nos i explicar-nos quan no els tenim. Va acabar la seva presentació amb un missatge que se’ns va quedar gravat: canviem les preguntes!

Els organitzadors molt encertadament van dinamitzar el que quedava de temps amb un Improshow de Planeta Impro i un repàs als missatges del públic sobre que vol dir ser valent (what it means to be brave): tenir confiança, ser autèntic i no deixar de perseguir somnis van ser dels missatges més repetits.

No volem deixar passar l’ocasió d’una petita suggerència per propers events, vam trobar a faltar exemples més propers de dones inspiradores, que podria resultar en conferències o «talks» presencials.

Volem acabar felicitant als organitzadors per un acte impecablement organitzat fins al més mínim detall. La temàtica «the brave you» on la dona era la protagonista de la nit va ser un encert.

 

Alicia Betts i Celia Esquerra