No hi ha res més fàcil que fer un a sopa o més aviat una poció. Si, reconec que és una símil estrany per començar una critica sobre una exposició que ens parla del paper de la dona, bruixa, a l’època medieval, però reflexionen-hi una mica. Per fer una sopa posem una serie d’ingredients crus a un olla ben gran, les verdures, la carn , les especies, ho cobrim d’aigua freda, i deixem que vagui pujant la temperatura a poc a poc, fins que està bé o ens vessa tot plegat. I això , és el que es va anar coent , salvant les distancies durant l’edat mitjana. La societat, (olla) empobrida, assetjada pels senyors feudals, els impostos i les pandèmies (ingredients), van anar creant un xup xup , lent fins que el poder de l’església- inquisició, va determinar que hi havia certs personatges (ingredients) que havien de ser erradicats.

Segons deien Luter i Calvi, la bruixeria era una de les activitats més antisocials per la qual cosa, es feia mereixedora dels més severs càstigs. «Les conseqüències que porta a una societat el fet que es cregui objecte d’actes màgics constantment són incalculables, ja que tot el sistema de sancions religioses o legals s’ha d’ajustar al que podríem anomenar sentit màgic de l’existència». Però molt abans, fins i tot Plató va parlar de la Bruixeria i afirmava que qui en fes mal ús de li hauria d’aplicar sanció.

En aquest marc general cal esmentar que a Espanya el sant ofici, va intentar posar una mica d’ordre al poder dels tribunals locals, i per això les xifres de crema de bruixes, són molt inferiors a les de Europa, on entre els segles XVI i XVI van a mar a la foguera a l’Anglaterra Anglicana més de 50000 persones i a Alemanya es creu que unes 100000.

Pel que fa al cas català, destaca especialment la figura del dominic Vicent Ferrer (1350-1419), el qual contribuí decididament a difondre entre la població la nova creença i delicte de l’existència de la bruixeria, dones que és dedicaven a fer verins, tirar malediccions i causar desgràcies.

A partir de 1420, arran dels sermons de Ferrer, que anaven tirant ingredients a l’olla, aquell nou crim va tenir una llei que el reforçava i Catalunya va esdevenir un dels epicentres de la persecució de bruixes a nivell europeu amb més de 400 casos registrats sota l’acusació d’ésser «bruixes i metzineres», i només un 10% dels casos eren homes.

La gran majoria dels estudis han demostrat que la majoria de caceres van tenir lloc en regions poc controlades per un poder central, sinó que eren les autoritats locals les que iniciaven el procès recolzats per denuncies de veïns o parents llunyans. Aquestes autoritats locals reivindicaven el seu poder fins i tot davant la Santa inquisició que va intentar frenar el fenomen de persecució amb poc èxit.

Pel que fa al perfil de les dones jutjades en aquests tribunals locals, les víctimes principals de l’acció judicial serien dones vinculades al món de la
salut i de les pràctiques pseudomedicinals. Es tractava d’un conjunt de pràctiques femenines que havien estat objecte de demonització durant els segles baixmedievals, de forma paral·lela a la consolidació de la nova ciència mèdica masculina i als canvis operats en la teologia i la pràctica inquisitorial, fet que desembocà en la seva vinculació a l’esmentat «estereotip de la bruixa»amb el pas al segle XV. Durant els segles de la cacera, moltes d’aquelles dones serien vistes amb sospita pels seus veïns i veïnes, essent assenyalades com a responsables de les malalties i morts que afectaven les seves famílies i bestiar.

Així que ja tenim tots els ingredients necessaris, un context sociopolític amb lluites de poder entre senyors, terratinents, elits polítiques, població empobrida, església controladora de les creences, analfabetització, accés al coneixement i a les humanitats limitat, i tot això va afavorir unes lluites pel control de la població que van estar dirigides cap a aquells que volien escapar de la norma, o eren un problema per als seus veïns. Una mescla perfecta, cuinada al llargs de dos segles que va acabar amb els judicis i sentencies per a més de 400 anomenades » bruixes i metzineres» a Catalunya.


https://www.mhcat.cat/esmhc/exposiciones/exposiciones_en_linea/per_bruixa_i_metzinera/la_cacera_de_bruixes_a_catalunya

https://www.mhcat.cat/esmhc/exposiciones/exposiciones_en_linea/per_bruixa_i_metzinera