Archivo de la etiqueta: Novel·la negra

Novel·la: Esperant el diluvi, de Dolores Redondo

Entre els anys 1968 i 1969, l’assassí a qui la premsa batejaria com a John Bíblia va matar tres dones a Glasgow. Mai no se’l va identificar i el cas encara continua obert avui dia.

A la novel·la, a principis dels anys vuitanta l’investigador de policia escocès Noah Scott Sherrington aconsegueix arribar fins a John Bíblia, però un problema de cor a l’últim mo­ment li impedeix detenir-lo. Tot i el seu estat de salut fràgil, i contra els consells mèdics i la negativa dels seus superiors perquè continuï la persecució de l’assassí en sèrie, en Noah segueix una intuïció que el durà fins al Bilbao del 1983, just uns quants dies abans que un autèntic diluvi arrasi la ciutat.

A qui no li entren ganes de submergir-se en aquest thriller literari, després de llegir la sinopsi que ens presenta Columna Edicions de la novel·la Esperant el diluvi de Dolores Redondo.

Dolores Redondo es defineix com «una escriptora de tem­pestes» i amb aquesta nova novel·la, basada en fets reals, ens condueix fins a l’epicentre d’una de les tempestes més grans del segle passat, alhora que retrata una època en plena ebullició política i social. És un homenatge a la cultura del treball, ple de nostàlgia per un temps en què la ràdio era una de les poques finestres obertes al món i, sobretot, a la música. I és també un cant a la camaraderia de les quadrilles i a les històries d’amor que neixen d’un pressentiment.

Una obra enlluernadora amb uns personatges que ens porten de la crueltat més espantosa a l’esperança en l’ésser humà.

Dolores Redondo (Donostia – Sant Sebastià, 1969) és l’autora de la Trilogia de Baztan, el fenomen literari més impor­tant dels últims anys. Les tres entregues d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El llegat dels ossos i Ofrena a la tempesta, han arribat a tres milions de lectors fidels, i entre el 2017 i el 2020 se’n van estrenar amb èxit les tres adaptacions cinematogràfiques. A la trilogia la va se­guir Et donaré tot això (Premi Planeta 2016), la novel·la guanyadora d’aquest guardó més venuda dels últims temps. El 2019 va pu­blicar La cara nord del cor i va tornar a l’uni­vers de Baztan. L’adaptació de la novel·la s’està desenvolupant com a sèrie televisiva a Hollywood. El 2021 es va reeditar Els privilegis de l’àngel, la seva primera novel·la. Avui ja són 38 els idiomes als quals s’han traduït les seves obres a tot el món.

Títol: Esperant el diluvi
Autora: Dolores Redondo
Pàgines: 576 Editorial: Columna edicions Idioma: Català Enquadernació: Tapa dura ISBN: 9788466429849 Publicació: 2022 Traductora: Núria Parés Sellarés Preu:
• Tapa dura amb sobrecoberta: 22.90 €
• eBook (Epub 2): 10.99 €

Crítica literària: Punt cec de Paula Hawkins

Sempre que m’arriba un llibre intento no escoltar els comentaris d’amics i coneguts, perquè sé que soc molt influenciable a les opinions d’altres lectors.

Així que tan bon punt Columna edicions em va fer arribar l’exemplar, el vaig començar a llegir i el vaig devorar en tres hores. Són 159 pàgines de lectura molt amena, senzilla, que et va atrapant. Penso que la seva lectura és tan fàcil perquè Paula Hawkins crea una trama tan previsible que des de la pàgina vint ja intueixes que passarà. El lector s’enganxa si, però es perquè va reafirmant les seves idees i se sent satisfet d’haver-ho endevinat.

Just quan començava a pensar que potser m’equivocava i hi hauria un gir argumental per sorprendre’m, l’autora cau en els tòpics com si fos dins una roda de hàmster d’on no sap sortir sense ensopegar en l’evident.

I que me’n dieu de l‘Edie? Com és possible que una dona en ple segle XXI no sigui capaç de veure i confrontar la realitat que es va coent al seu voltant? El Jake i en Ryan juntament amb l’Edie van creixent creant una xarxa de secrets, mentides i desitjos, que embolcallen la seva suposada amistat. I la posen per sobre del bé i del mal. No és fins a la mort del Jake que aquesta sinergia és veu pertorbada i es descobreix tota la veritat. I aquests tres personatges principals, amb unes personalitats ben marcades haurien pogut donar més joc a Hawkins per crear una trama amb més girs i sorprendre mínimament el lector.

Però Hawkins es queda a la superfície amb uns personatges estereotipats i previsibles. L’autora s’oblida fins i tot del que jo considero que hagués pogut ser el cinquè personatge, el paisatge d’Escòcia, el seus penya-segats i la seva boira que ho embolcalla tot. L’autora intenta fer una descripció de la casa on es produeixen les morts, però no és suficient perquè el lector s’imagini l’associació del paisatge amb la vida de l’Edie, que durant quinze anys ha estat cegada per una amistat malaltissa (la boira) que l’ha precipitat fins a la mort (penya-segats).

Així que la sensació al final, d’una banda, et fa sentir satisfet per haver predit quin rol jugaven tots els personatges i decebut i una mica enfurismat, de l’altra, perquè al fons volies haver-te equivocat i que l’autora s’hagués esforçat més a l’hora de crear una atmosfera d’intriga.

Paula Hawkins va treballar com a periodista més de quinze anys abans de passar-se a la ficció. Nascuda i criada a Zimbàbue, es va traslladar a Londres el 1989, on viu des de llavors. El seu nom va donar la volta al món quan va publicar La noia del tren, i es va consolidar després amb Sota l’aigua. Durant anys els seus llibres han estat a les llistes dels més venuts d’arreu del món, amb més de 27 milions d’exemplars venuts a més de 50 països. Paula Hawkins s’ha convertit en un dels fenòmens editorials més grans de l’última dècada. A foc lent és la seva tercera novel·la.

Sinopsis:

Des que eren petits, l’Edie, en Jake i en Ryan han estat inseparables. Ells tres contra el món. L’Edie pensava que la seva amistat podria amb tot, així que quan el seu marit, en Jake, és brutalment assassinat i el seu millor amic, en Ryan, és acusat del crim, el món se li enfonsa.

L’Edie està sola per primer cop en molts anys a la casa del penya-segat que compartia amb en Jake. Està de dol i té por, i té raó de tenir-ne perquè algú l’està vigilant, algú que ha estat esperant aquest moment. Ara que l’Edie és vulnerable, el passat del qual ha intentat fugir desesperadament està a punt de trucar-li a la porta.

Títol: Punt cec
Autora: Paula Hawkins
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 159
Publicació: 2022
ISBN: 9788466429658
Format: Tapa dura sobrecoberta i eBook
Preu:
• Tapa dura: 16.90 €
• eBook: 9.99 €
Nota Culturalia: 7,1

Tere Gilisbars

Crítica novel·la: El Mentalista, de Camila Läckberg i Henrick Fexeus.

Aquest mes de maig he tingut l’oportunitat de llegir El Mentalista, editat per Columna edicions, una novel·la policíaca que ha esdevingut l’últim èxit de Camila Läckberg i Henrick Fexeus. La nova proposta d’aquest duet d’escriptors ens endinsa a les profunditats de la ment humana i intenta resoldre què ens mou i que ens impulsa a cometre un assassinat.

La Mina, per resoldre aquestes preguntes demanarà ajuda a en Vincent, un reconegut mentalista, qui coneix bé la psique de les persones. Junts inicien un viatge ple de reptes i enigmes que a poc a poc ajuden al lector a configurar les seves pròpies personalitats, les seves pors, el seu entorn més íntim.

La novel·la resulta molt dinàmica, se’ns presenta amb capítols molts curts, alguns de dues pàgines, i ens recorda el muntatge d’una sèrie de Netflix, saltant entre escenes entre els diferents personatges. Aquest joc li dona frescor, i ajuda al lector més jove a fer-se seus els personatges. A més molts d’aquests capítols estan emmarcats com a flashbacks, que ens expliquen altres trames relativament simultànies o d’un passat molt llunyà d’infantesa dels protagonistes.

I no voldria ser jo qui us faci un espòiler, però és una novel·la que va deixant pistes, i a partir de la pàgina 170, quan tots els personatges principals ja van estant perfilats, el lector ja pot anar esbrinant qui pot estar al darrere dels assassinats. I aquest joc de deixar molles de pa es va repetint tant en les «escenes principals» com en les que relativament tenen menys importància.

Així que Läckberg i Fexeus han dissenyat un text literari per embarcar al lector dins la trama policíaca, i fer-lo partícip de les investigacions dels mateixos protagonistes. I tot amanit amb escenes bastant realistes, com la de la granja de visons, on el lector gairebé pot ensumar l’olor de putrefacció que deu sentir la Mina quan es troba dins el contenidor. El llibre de 752 pàgines està estructurat, com dèiem, de forma que el lector no perd el fil, ja que els capítols són relativament curs i fàcilment assumibles per 20 minuts de lectura.

Pel que fa a l’estil cal destacar que el treball a quatre mans no sempre resulta fàcil, però en aquest cas Läckberg i Fexeus han aconseguit que el lector no pugui identificar quina part correspon a cadascun d’ells i això es deu a la gran feina de revisió i documentació que hi ha darrere la novel·la.

Així doncs, si us cau a les mans aquesta novel·la, no ho dubteu, una bona oportunitat per acompanyar a la Mia i el Vincent i descobrir amb ells qui hi ha darrere els assassinats. És una novel·la fresca, dinàmica, ben documentada pel que fa a procediments policials, investigacions i comportament humà, a més que ens pots obrir els ulls sobre les manies i comportament que tots tenim i anem acumulant al llarg de la nostra existència.

A tots aquells que ja us heu cansat de veure les mateixes sèries policíaques a la tele o a les plataformes i voleu explorar altres formats, us asseguro que no us decebrà.

Títol: El mentalista
Autors: Camilla Läckberg i Henrik Fexeus
Editorial: Columna edicions
Any d’edició: 2022
Temàtica: Novel·la negra
Traductor: Marc Delgado Casanova | Pontus Sánchez Giménez
Pàgines: 752
Enquadernació: Tapa dura amb sobrecoberta
Preu:
• paper: 23,90€
• eBook (Epub 2): 9.99 €
Nota: 8,7

Tere Gilisbars

Novetat Novel·la: El mentalista, de Camilla Läckberg i Henrick Fexeus.

Avui us recomanem des de Culturalia, El mentalista de Camilla Läckberg i Henrick Fexeus, una novel·la negra que ha esdevingut amb pocs mesos un bestseller.

Estem davant la història d’una mort en un parc d’atraccions. Als afores d’Estocolm apareix el cos d’una jove assassinada de manera macabra: dins d’una caixa de fusta, travessada per diverses espases.

L’agent de policia Mina Dabiri, reservada i metòdica, forma part de l’equip especial d’investigació que es fa càrrec del cas. Quan la Mina esgota totes les possibles pistes, recorre al conegut mentalista Vincent Walder perquè els ajudi a desxifrar els indicis que sembla que connecten l’assassinat amb el món de l’il·lusionisme.

Quan apareix un altre cadàver, la Mina i en Vincent comprenen que s’enfronten a un assassí en sèrie, en una trepidant cursa contra rellotge per desxifrar els codis numèrics i les trampes visuals d’una ment brillant i perversa. Un viatge apassionant a la part més fosca de la ment humana que no deixarà cap lector indiferent.

Camilla Läckberg

Camilla Läckberg va publicar la seva primera novel·la, La princesa de gel, l’any 2003, que estava ambientada a Fjällbacka, la regió costanera on va néixer i créixer. Gràcies al gran èxit que va tenir, va deixar la carrera d’economista per convertir-se en l’escriptora de novel·les de misteri que sempre havia volgut ser. Des de llavors, la seva trajectòria ha estat fulgurant i ha superat els trenta milions d’exemplars venuts a més de seixanta països.

Henrik Fexeus

Henrik Fexeus és un dels mentalistes més reconeguts del món i un dels experts en llenguatge i comunicació corporal de més renom. Autor d’àmplia trajectòria en el camp de l’assaig, les seves obres s’han traduït a vint-i-vuit llengües i ha venut més d’un milió i mig d’exemplars.

Titul: El mentalista
Autors: Camilla Läckberg i Henrik Fexeus
Editorial: Columna edicions
Any de edició: 2022
Temàtica: Novel·la negra | Thriller
Traductor: Marc Delgado Casanova | Pontus Sánchez Giménez Pàgines: 752
Enquadernació: Tapa dura amb sobrecoberta
Preu: 23,90€ eBook (Epub 2)9.99 €

Crítica literària: L’objectiu del crim, de X. R. Trigo

L’escriptor X. R. Trigo (Betanzos, 1959) sempre ha desitjat unir, d’una manera o una altra, les seves grans passions: la literatura i la fotografia –«No entenc que hi hagi poquíssimes novel·les basades en la fotografia», ha declarat recentment–. Va ser, però, el destí, o la casualitat, tant és, qui li va oferir aquesta oportunitat el dia que, de passeig per Girona, va conèixer una velleta amb qui compartia l’afició fotogràfica; ella era Erika Ernemann (nom fictici per a una dona real), que compartí amb ell els detalls més foscos de la seva vida, un material excel·lent que Trigo no podia desaprofitar: hi va veure la protagonista d’una sèrie policíaca que s’inicia amb L’objectiu del crim (Edicions B, també en castellà), una novel·la potent que es troba a mig camí entre el relat policíac convencional –la investigació que portarà la jove a Barcelona– i l’històric –gràcies al dietari de la noia, probablement la part més delicada i interessant del llibre pel seu valor documental–, i que funciona, a més, com a homenatge a la fotografia dels anys seixanta.

En aquella trobada, Ernemann li va explicar com, després de la Segona Guerra Mundial, amb només dotze anys i sent aprenent a la fàbrica de càmeres fotogràfiques Contax a Alemanya, va ser segrestada per l’exèrcit rus –juntament amb dues-centes persones més, entre elles la mare i la germana– per fer una rèplica d’aquelles càmeres a la Unió Soviètica, les anomenades Kiev. És així com comença la novel·la, amb la por i el desconcert lògics d’una criatura que ignorava el seu destí final. Anys després tornaria a Alemanya i es convertiria en policia al Berlín anterior a la construcció del mur, sempre amb una càmera a la mà, fins que uns assassinats ocorreguts a Barcelona la faran viatjar al nostre país per ajudar els investigadors catalans.

L’escriptor X. R. Trigo, en una imatge promocional

Trigo supera amb bona nota el repte de novel·lar una història real, i l’encerta en fer avançar les dues trames principals en paral·lel: és així com descobrim l’infern que va patir Ernemann com a presonera del comandant Gólubev –només la fotografia va impedir que embogís–, al mateix temps que comprovem com els traumes derivats del seu captiveri la converteixen en una meritòria investigadora que no s’arronsa sota cap circumstància, ni tan sols quan ha d’actuar en un país desconegut i ancorat en el passat –el xoc cultural entre ella i la policia barcelonina de la dècada dels seixanta és evident, encara més si tenim en compte la seva condició de dona–. A més, l’autor, confés lector de novel·la negra, demostra haver après perfectament els mecanismes propis del gènere per mantenir la tensió i regalar-nos, com no podia ser d’una altra manera, un desenllaç sensacional.

Per tot això, doncs, ens hem de felicitar amb l’aparició d’aquesta nova heroïna, una policia menuda i astuta que properament viurà noves aventures a Nova York, París i Buenos Aires, sempre amb Barcelona i Berlín com a epicentres de la història principal, i amb el component fotogràfic com a element característic d’aquesta prometedora sèrie policíaca.

Títol: L’objectiu del crim
Autor: X. R. Trigo
Editorial: Ediciones B
Data de publicació: Febrer 2017
ISBN: 9788466658188
Pàgines: 355 pàgines
Preu: 18,00 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Eldha. Caso cerrado, d’Angelique Pfitzner

ELDHA. CASO CERRADODesprés del sonat èxit de 2011 amb la novel·la també en clau de thriller Compulsiva Obsesión, publicada per l’editorial Atlantis com a part del premi de novel·la negra del mateix nom, aquest any que tot just s’acaba demà ens va arribar Eldha. Caso cerrado de la mateixa autora, la germanoespanyola Angelique Pfitzner, la qual viu, treballa i escriu a Barcelona.

L’argument d’aquest llibre és el següent: David Hadson, un detectiu privat, desestructurat emocionalment per culpa dels casos que ha portat anteriorment, en concret l’últim (la mort d’un nadó a mans del seu pare), es veu submergit en la desaparició d’una noia, l’Eldha. La seva recerca revifa velles ferides i el retorna al passat, del qual mai no se’n va oblidar.

Com en l’obra anterior, Eldha. Caso cerrado també està ambientada als Estats Units com la majoria de bestsellers corresponents a la novel·la policíaca. El fet diferencial, en aquest cas, és que la seva autora, l’Angelique Pfitzner, ni hi viu ni hi ha viscut mai, encara que imaginem que sí que hi ha anat de vacances. És evident que es tracta una mirada de biaix per tal que la mencionada novel·la, sobretot arran de l’èxit que està tenint a tot el territori de parla espanyola, es tradueixi a l’anglès i es distribueixi a Nord-Amèrica.

Resultado de imagen de eldha. caso cerrado

La història juga en dos escenaris ben diferents i, de retruc, amb dos punts de vista: el de la víctima (la qual està enterrada viva) i la del detectiu que la cerca. Molt influïda pels clàssics del gènere nord-americans com ara D. Hammett, J. Ellroy, R. Chandler o E. Leonard, aquesta novel·la utilitza els recursos literaris habituals del thriller per tal que el lector, en primer lloc, pateixi com la víctima pel que li està passant, pateixi amb el policia perquè no acaba de treure’n l’entrellat i, sobretot, no sigui conscient de per on van els trets realment.

Amb la prosa poètica que ja ens té tan ben acostumats l’autora, la narració avança de manera prou àgil i versemblant. Pel que fa als diàlegs, també estan degudament i correcta escrits. També cal destacar-ne l’elevat nivell de documentació que palesa l’obra en el seu conjunt, sobretot pel que fa als elements científics, una vessant que domina a la perfecció l’Angelique Pfitzner degut a la seva formació acadèmica i professional al món de la farmàcia.

En definitiva, una novel·la negra amb els ingredients necessaris per ser llegida amb força voracitat pels lectors més cartesians, és a dir aquells que llegeixen allò que ja saben d’antuvi que els agradarà i no els decebrà.

Títol: ELDHA, Caso Cerrado
Autor: Angelique Pfitzner
Editorial: Serial Ediciones
Data publicació: març 2015
Pàgines: 228
Idioma: Espanyol
Format: 14,5x 21,5cm ⁄ Tapa dura sense coberta. (cartoné)
Col·lecció: –

Octavi Franch

Entrevista: Llibreria Etcètera, al barri del Poblenou de Barcelona.

Etcetera_00Des de Culturalia volem donar visibilitat als establiments i als professionals que es dediquen a la cultura, i per això inaugurem una nova secció: “Culturoscopia”, on intentarem mostrar com s’ho fan alguns per sobreviure dins del complex i moltes vegades difícil món de la cultura. En aquesta secció volem fer difusió de les llibreries, les editorials, els teatres, el món del cinema i l’audiovisual, la música, el turisme cultural, els museus…

I per inaugurar la secció hem entrevistat els responsables de la llibreria Etcètera, que des de fa més de trenta anys ofereix la seva saviesa literària a tot aquell qui es vulgui deixar caure pel barri del Poblenou de Barcelona. Amb ells hem parlat de la seva història, del comerç de barri, de l’IVA cultural i, sobretot, parlem de literatura, la seva gran passió.

Etcètera va néixer fa més de trenta anys. Explica’ns quina és la història de la llibreria. ¿Quin balanç feu d’aquestes tres dècades?

Nosaltres vam adquirir el negoci a finals del 1983. La llibreria ja existia d’abans. Al principi vam continuar amb la idea d’una papereria diferent amb la venda de joguines didàctiques i llibres. Amb el temps va anar guanyant espai el llibre i al cap d’uns quinze anys vam decidir convertir-nos en una llibreria i vam deixar l’altre material. El balanç que fem es positiu perquè treballem en el que ens agrada, que és el llibre.

Us definiu com una llibreria “especialitzada: la nostra especialització és la cultura. És el llibre, el paper, les persones”. En un temps en què la cultura no passa pel seu millor moment, sobreviure és una veritable heroïcitat?

Actualment ja és una heroïcitat conservar la feina. Bé, nosaltres diem que la nostra especialització és la cultura en general i el tracte amb la gent en relació a la idea de llibreria superespecialitzada, una tendència cada cop amb més força a Europa i també a Barcelona. Així doncs, nosaltres ens especialitzem en la cultura en general, per tant igual podem parlar d’un llibre de cuina, com d’un llibre infantil, com d’una novel·la negra, un llibre de filosofia… Intentem abastar-ho tot, perquè estem en un barri on més que una missió tenim una funció i intentem tenir-ho tot.

Com us ha afectat la pujada del 21 % de l’IVA cultural?

No, això és un error! Els mitjans i la gent no fa més que repetir-ho i als llibres no se li ha pujat l’IVA. Encara estan al 4%, en el super reduït. Nosaltres, fins i tot, vam penjar a l’entrada de la llibreria un cartell en què informàvem que l’IVA del llibre no s’havia pujat. Però la gent s’ho pensa, i d’aquesta forma també ens afecta la pujada de l’IVA cultural encara que sigui d’una forma indirecta

La vostra ubicació –els trobareu al carrer LLull, número 203, al barri del Poble Nou– està allunyada del centre de la ciutat. ¿Penses que això us fa tenir un tipus de client diferent o característic? ¿Quins són els vostres públics?

Sí, crec que tenim un públic propi. Creiem que a l’estar en un barri fidelitzem més al client. Si algú que viu a prop vol un llibre i no el tenim, l’encarrega i nosaltres li portem. Per tant, la relació amb el client és molt diferent. Si tu vas a una llibreria del centre i no tenen el llibre que busques no el demanes. El buscaràs en un altre lloc. Si ets del barri potser vindràs a la nostra llibreria. Així, doncs, tenim un ventall de públic immens, des de molt públic infantil, força públic adolescent, molt públic gran, tenim molt públic femení… En definitiva, tenim un gran ventall de clients.

Quin creus que ha de ser el paper del llibreter al segle XXI? ¿Ha canviat en referència al passat?

Jo penso que, d’entrada, no t’has de posar en contra de res. Per exemple, nosaltres portem un any negociant per poder vendre llibre electrònic. Hem arribat a un acord i segurament al març o a l’abril d’aquest any començarem a vendre llibre electrònic, tant e-readers com e-books. Estarem amb altres llibreries en una plataforma que es diu liberdrac, que s’ha creat des del gremi i on podràs triar a quina llibreria vols comprar el llibre.

A més, també hem d’aprofitar les coses positives de la tecnologia i jo crec que el món del llibre no l’està acabant d’aprofitar. Nosaltres, per exemple, fa temps vam decidir que com no érem una gran llibreria no ho podíem tenir tot. Així, doncs, vam optar per donar servei. Ens vam posar en contacte amb un distribuïdor i un parell de subdistribuïdors que et donen serveis de 24-48 hores. I en això ens hem abocat.

Quins són els tipus de llibres que més es venen a Etcètera?

Nosaltres treballem molt amb la novel·la negra perquè ens agrada, dediquem una especial atenció a la història i també tractem molt les monografies locals. Tenim al barri un arxiu històric molt actiu que a més a més coedita amb l’Ajuntament i un barri que té molta vida cultural i molta inquietud i tenim molts autors que s’autoediten. A més hem comprovat que tot el que és història de Barcelona també interessa. En general som una llibreria de novel·la, tenim molt poca cosa d’assaig i prestem especial atenció a la literatura infantil perquè es ven molt.

Etcetera_01Quina és la temàtica que més t’agrada a tu com a lector?

Jo (Xon) sóc molt lectora de novel·la negra; l’Àlex és molt lector de novel·la històrica i d’història (assaig); al Pedro també li agrada molt la novel·la negra i la fantasia. Així cobrim gèneres diferents.

Els darrers anys la literatura romàntica-eròtica ha tingut un gran actiu de vendes gràcies a Cinquanta ombres d’en Grey, mentre que al seu moment la literatura policíaca es va tornar a posar de moda gràcies a Stieg Larsson. Quina opinió us mereixen els anomenats “fenòmens literaris”? ¿Creieu que és una manera de captar nous lectors o només serveix per a vendre puntualment un tipus de llibres concrets?

No, els fenòmens literaris serveixen per a captar lectors. La novel·la eròtica, de la qual Cinquanta ombres d’en Grey va ser el detonant, ha servit perquè molta gent llegeixi. Aquest llibre l’ha llegit gent que no llegia i que quan ha acabat els tres volums et pregunta què més hi ha i descobreixen altres autors i a potser tens sort i un tant per cent d’aquests lectors els desvies cap a una altra banda i descobreixen altres coses. Aquesta és la part bona. Apart, com a venedora vull que hi hagin fenòmens literaris ja sigui que me’l crea l’editor, els mitjans de comunicació, o el que sigui… perquè ho necessito, perquè m’agrada recomanar llibres però també m’agrada vendre’ls.

Veiem que teniu uns llibres destacats en relació a la resta. ¿Com decidiu a quin llibre doneu més visibilitat? ¿És una aposta personal vostra o ve marcada per altres factors externs?

El 90% de les vegades és una aposta nostra perquè ens ha agradat un llibre o perquè és un fenomen literari. Les Ombres de Grey van anar a l’aparador, m’entens… Però normalment és una aposta nostra. S’han de trobar els dos elements, l’oportunitat i el desig de tenir-ho. Bé, arribarà Sant Jordi, i es clar, a l’aparador hi haurà només novetats. A nosaltres ens agrada Sant Jordi, el Nadal i tot el que sigui vendre. Però també ens agrada els períodes de entremig, perquè llavors és quan posem un llibre de fa un any a l’aparador perquè ha passat desapercebut i a mi m’han agradat i mira, li puc dedicar a aquest llibre un espai que en altres moments no puc.

Ja fa uns anys que el llibre en format paper ha de competir amb el llibre digital i les noves tecnologies. ¿Com és la vostra relació amb el llibre electrònic? Creieu que el llibre en paper està en perill?

Jo crec que els dos formats podran conviure perfectament. Nosaltres vendrem llibre electrònic malgrat que la demanda és molt petita, la majoria de la gent utilitza la tablet per mirar les notícies destacades, els titulars, però pocs lectors em comenten que hi llegeixen un llibre. A més, segons les dades que he pogut consultar, el consum de llibre electrònic és un percentatge molt baix, així que anirem convivint i nosaltres estarem expectants, però estic segura que el llibre en paper no desapareixerà. O potser sigui una qüestió generacional, i els que han nascut en l’era digital s’acostumaran a llegir en aquest format més fàcilment, però serà una evolució lenta ja que llegir requereix un esforç, i és el mateix esforç mirant una pantalla que fent-ho en paper.

Etcètera aposta per les noves tecnologies? ¿Les utilitzeu en el vostre model de vendes?

Sí, sí, molt. Encara no venem llibres a través del nostre web, però estem estudiant vendre el llibre en paper a la plataforma en què ja venem llibres digitals. I si no ens hi hem posat abans és perquè requereix un gran esforç, i nosaltres només som tres, no donem a l’abast i no ens atrevim a fer-ho. D’altra banda, preferim els avantatges del comerç de proximitat, que vinguin els clients a demanar-nos llibres que en altres llibreries els han dit que trigaran una o dues setmanes, i nosaltres els entreguem en quaranta-vuit hores.

A més de vendre llibres, oferiu als vostres clients diferents activitats culturals. De quin tipus? Com decidiu què programeu en cada moment? Quines activitats teniu previstes per a les properes setmanes?

Improvisem molt, la veritat. Vam començar organitzant durant un parell d’anys i amb força èxit els “Sopars d’autor”: convidàvem un escriptor a un restaurant del barri, i durant el sopar els lectors podien preguntar tot el que volguessin. Però ens vam cansar perquè se’ns allargava massa la jornada, i nosaltres fem les coses només per motivació. A més, no ens agradava que vingués gent sense haver-se llegit el llibre. Ara fem presentacions d’autors o llibres sobre el barri, i ho fem a la Biblioteca, a l’Arxiu Històric o al Centre Moral. També som una mica mercenaris: si una editorial ens proposa anar a vendre uns llibres a algun lloc concret, doncs allà hi anem. El proper dia 3 de març presentarem El tant per cent, de Rafael Vallbona, novel·la negra ambientada al barri –i ens cita a nosaltres a la pàgina 161–; el 10 de març estarem a la presentació de l’Autobiografia de Barcelona, escrita per un autor del barri, Daniel Venteo; el 21 de març presentarem el llibre dels Encants. I també col·laborarem en una conferència de Jordi Pujol al Centre Moral.

Etcetera_02Al web veiem que oferiu viatges literaris.

Més aviat nosaltres col·laborem amb Global Book, una empresa que treballa tot el sector del llibre per aconseguir dades, fer estadístiques, ajudar amb informacions a les llibreries i els editors, etc., i han creat aquest projecte: oferir un viatge literari al lector, i la nostra funció és fer d’intermediari perquè qui vulgui fer un viatge d’aquest tipus el pugui fer; per exemple, si vols anar a Anglaterra i vols fer la ruta Jane Austen, realitzen un itinerari per la zona on va néixer, els llocs on va ambientar les seves novel·les,… També tenim clients que ho fan pel seu compte, hi ha qui admira a Henning Mankell i se’n va a Suècia perquè s’ha creat la ruta Mankell. A la nostra ciutat existeix la ruta Carlos Ruiz Zafón, i segurament també la del Manolo Vázquez Montalbán.

Recomana’ns algun llibre que hagis llegit darrerament i t’hagi interessat especialment.

Xon: ara he descobert Jo Nesbø, vaig llegir la preedició d’El ninot de neu i em va agradar tant que vaig devorar la resta de les seves novel·les. També tinc predilecció per la literatura anglesa i la novel·la victoriana, em va agradar molt que es reedités l’obra de G. K. Chesterton, i ara estic llegint un llibre d’aire victorià però d’època actual: El libro de la señorita Buncle, de D.E. Stevenson, la història d’un poblet anglès que m’està agradant molt. Ah, i vull destacar La lladre de llibres, que és un llibre genial i gràcies a la pel·lícula ara se’n torna a parlar.

Àlex: La rubia de ojos negros, de Benjamin Black, que es publicarà el 26 de febrer. Black (alter ego de John Banville) pren Philip Marlowe, el personatge de Raymond Chandler que protagonitzà Adiós, muñeca i El llarg adéu, juga amb el personatge i li fa viure una nova història, a més de recrear encertadament l’estil i la forma de les novel·les dels anys 40 i 50. Val molt la pena, de veritat.

Pedro: m’agrada molt la fantasia, i he descobert Patrick Rothfuss, un autor nord-americà que sembla que hagi agafat el relleu a George R. R. Martin. Els lectors de Rothfuss ja estan impacients perquè surti el tercer volum que tancarà la trilogia, però abans publicarà un nou llibre al marge de la sèrie. A més, el vam conèixer en l’acte de presentació de la novel·la a Random House Mondadori (l’editorial que el publica aquí), i va demostrar ser súperdivertit tot i estar tres hores signant llibres, va estar molt proper amb els seus lectors, més que no pas altres autors ja consagrats; va signar fins que no va quedar ningú a qui signar. D’altra banda, com autor de novel·la policíaca m’agrada Petros Márkaris, un autor grec que mostra la Grècia del moment a les seves novel·les, i ara està fent una trilogia sobre la crisi en què descriu les penúries que està passant la població del seu país.

Xon: nosaltres som molt seguidors de la novel·la negra i creiem que es pot aprendre molt llegint aquest gènere, pots apreciar la realitat grega o, pel que fa als autors nòrdics com Mankell, podem desmitificar la societat nòrdica, que no és tan idíl·lica com ens imaginàvem.

Una darrera curiositat: veig que teniu un munt de fotografies d’autors signades, hi ha alguna que us hagi fet especial il·lusió?

Xon: n’estem orgullosos de totes. Tot va començar quan vam veure l’aparador d’una joieria a Suïssa en què hi havia tot un seguit de fotografies de gent famosa (Sofia Loren, Paul Newman…) que hi havia anat a comprar, i vam pensar que nosaltres teníem molt accés als escriptors i podíem apropar l’autor al lector penjant aquestes fotografies. Per a mi una de les més entranyables és la del Miquel Martí i Pol, a qui li va costar molt fer la signartura.

Àlex: el problema és que se’ns han esborrat alguns autògrafs, com ara el d’Eduardo Mendicutti, o el de Roberto Saviano, que va signar el llibre amb bolígraf vermell i se’ns ha esborrat. Aquestes que hem perdut ens dolen moltíssim.

Xon: i encara tenim fotografies per emmarcar, en total en tenim més de 70. En línies generals estem contents de totes les signatures, potser triaria la de Josep Maria Huertas per la proximitat. Però aquells que s’hi esforcen més ens fan molta il·lusió, com Jesús Montcada, un autor entranyable mort el 2005 i que ens va dedicar uns dibuixets. També la de Paul Auster, que ens la va aconseguir un amic que se’l va trobar per la Rambla. D’altra banda, ens va saber greu no aconseguir la signatura de José Saramago perquè la editorial no el va deixar signar, o la d’Andrea Camilleri, per evitar-li esforços per l’edat.

Llibreria etcetera_5

Llibreria Etcètera
C/LLull, número 203 08005 Barcelona
Horari: 10:00–14:00, 17:00–20:00
Telèfon: 933 09 34 36

Crítica literària: El ninot de neu, de Jo Nesbø

el-ninot-de-neu_9788475884172

Amb l’arribada de les primeres nevades, nens i adults surten als carrers decidits a transformar aquest regal caigut del cel en unes figures ben simpàtiques: unes pedretes per ulls, una pastanaga fent de nas, uns branquillons a mode de braços i, si l’artista és generós, un barret i una bufanda, i ja el tenim aquí, ja tenim un ninot de neu de manual. Mai més, però, tindrem la mateixa sensació reconfortant quan en veiem un: Jo Nesbø s’ha entestat en convertir aquest element clàssic de les postals nadalenques en el terrorífic protagonista de la seva última novel·la, El ninot de neu, la darrera entrega (i ja en van set) de la sèrie protagonitzada per l’inspector Harry Hole, qui s’enfrontarà, per primera vegada en la seva carrera policíaca, a un assassí en sèrie com aquells que el van fascinar quan els va estudiar en un curs de l’FBI a Chicago.

L’escriptor noruec presenta el protagonista en un dels seus pitjors moments personals: Hole intenta sortir del seu infern personal, es troba sol, molt sol –tot i la bona relació que manté amb la seva ex, la Rakel, i el fill d’ella, l’Oleg–, sempre alerta per no recaure en l’alcoholisme i cercant refugi en l’exercici físic, bicicleta i peses, qualsevol activitat per tal de mantenir-se ocupat i evitar, així, el seu més que probable destí, el d’ingressar en l’Associació de Policies Morts (on ja hi són alguns dels seus amics més propers). Però les desaparicions de dues dones en misterioses circumstàncies faran saltar l’alarma en l’instint de Hole: ell no creu en les casualitats, dins seu hi ha una veu que insisteix a relacionar aquells dos casos, així que no perdrà temps i es posarà a treballar; i, en aquesta ocasió, ho farà en molt bona companyia: la nova agent del departament, l’atractiva Katrine Bratt, estarà al seu costat en la recerca d’un psicòpata que sempre inclou un ninot de neu a mode de signatura naïf a les seves obres macabres.

L'escriptor noruec Jo Nesbø
L’escriptor noruec Jo Nesbø

Descobrir ara i aquí el talent literari de Nesbø és una tasca supèrflua: els més de divuit milions d’exemplars venuts de les seves novel·les l’avalen i l’han convertit en tot un referent de la literatura policíaca al seu país, així que l’èxit del seu nou relat era totalment previsible. Ell sap com pocs la manera amb què jugar amb el lector, aconsegueix que un llibre de més de cinc-centes pàgines es devori amb extraordinària rapidesa, coneix els mecanismes habituals del thriller i se’ls fa seus –sí, inclou alguns tòpics del gènere, i fins i tot hi trobarem algun detall poc versemblant, però res de tot això farà que el lector perdi interès en la lectura, tot al contrari–, a més d’emprar el seu text per a posar de manifest aquells detalls que menys li agraden de la societat actual –en aquest sentit, el personatge de l’Arve Støp serveix per a denunciar la força dels creadors d’opinió que pul·lulen en alguns mitjans de comunicació, aquells que converteixen en espectacle el sensacionalisme més carronyaire.

D’altra banda, l’autor utilitza la trama –“Només el 10 % d’allò que explico sorgeix de la meva imaginació. La resta és real”, afirma, provocador– per a exorcitzar alguns dels seus temors d’infantesa, una etapa menys idíl·lica del que sovint recordem i en què allò que vivim ens deixa marcats de forma inevitable per a la resta dels nostres dies.

Així, El ninot de neu és el llibre que el Tió hauria d’haver cagat a tots aquells seguidors de novel·la negra, un còctel plaent en què trobarem misteri i elements de terror –no s’estalvia cap detall en les descripcions dels crims, per molt escabrós que aquest pugui ser– confeccionat amb la cèlebre mestria a què ens té acostumats de Jo Nesbø, a qui haurem d’agrair que, a partir d’ara, tinguem malsons cada cop que veiem un ninot de neu.

 

Títol: El ninot de neu / El muñeco de nieve
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa / RBA
Traducció: Laia Font
Pàgines: 508 pàgines
Data de publicació: Agost 2013
ISBN: 9788475884172
Preu: 21,00 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Novetat editorial: El ninot de neu, de Jo Nesbø

el-ninot-de-neu_9788475884172

Sovint una imatge o una situació extravagant viscuda durant la infantesa pot donar lloc a un relat fosc i pertorbador. Jo Nesbø (Oslo, 1959) n’és plenament conscient, i així ho explica quan parla del seu últim llibre, El ninot de neu, una història que va començar a escriure en recordar els dies en què un company de classe es delectava torturant mosques fins a matar-les; aquella anècdota li va servir per a considerar que la crueltat de l’home no té límits i, de pas, gestar la darrera aventura del detectiu Harry Hole, una novel·la amb psicòpata protagonista que acaba d’arribar a les llibreries del nostre país amb l’esperança de convertir-se en l’èxit de vendes que ja ha estat a Noruega.

L’arribada de les primeres nevades a Oslo convida els seus habitants a confeccionar els tradicionals ninots de neu, i així ho han fet el marit i el fill de Birte Becker al jardí de casa, tal i com ella mateixa comprova una nit en tornar de la feina. L’endemà, però, la senyora Becker ja no hi és, ha desaparegut del domicili, i d’ella només en queda la seva bufanda rosa col·locada en aquella sinistra figura de neu. El detectiu Harry Hole sospita que aquest cas té massa coincidències amb altres desaparicions de dones succeïdes en els darrers anys. La investigació requerirà que Hole deixi de banda el personal infern d’addiccions que el turmenta dia i nit, a més de superar les diferències que el separen professionalment de la seva nova companya, la Katrine, amb qui té més punts en comú del que ell mateix desitjaria.

L'escriptor Jo Nesbø
L’escriptor Jo Nesbø

Ja han passat setze anys des que Jo Nesbø (ex-agent de borsa i estrella de rock al seu país) debutava com a escriptor amb el primer cas del carismàtic inspector Harry Hole (Flaggermusmannen, traduït aquí com L’home ratpenat), iniciant d’aquesta manera una sèrie de novel·les negres que ara, amb El ninot de neu, arriba a la seva setena entrega. Nesbø, convertit en l’actualitat en tot un referent del gènere, signa una sòlida i complexa història que aconsegueix atrapar el lector des del primer instant, un relat que ja ha seduït fins i tot Martin Scorsese, interessat en produir l’adaptació cinematogràfica d’aquest trepidant llibre.

Podeu llegir la crítica d’aquesta novel·la aquí.

Títol: El ninot de neu / El muñeco de nieve
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa / RBA
Pàgines: 312 pàgines
Data de publicació: Agost 2013
ISBN: 9788475884172
Preu: 21,00 €