Archivo de la etiqueta: Col·lecció Orígens

Crítica literària: Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals, de Mercè Balada

La fascinació pels crims ha consolidat la novel·la negra com un dels gèneres més atractius entre els lectors, però sovint oblidem aquella dita popular que assegura allò de “la realitat supera la ficció”. Probablement aquest va ser el pensament original de l’escriptora Mercè Balada (Barcelona, 1965) quan decidí encarar el seu primer llibre, Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals (Albertí Editor), un volum interessantíssim amb un total de setze casos sensacionals que semblen sorgits de la ment pertorbada d’un novel·lista, una crònica negra esfereïdora que es devora d’una tirada i en què hi ha venjances personals, infanticidis, robatoris que acaben amb vessament de sang, estraperlistes embogits per la gelosia, enfrontaments polítics convertits en una carnisseria… En definitiva: tots els ingredients que trobaríem en un best-seller, però basat en fets reals.

Tan sols amb una ullada al llibre podem reconèixer una feina de documentació meticulosa a càrrec de l’autora, qui en els primers paràgrafs dels capítols ens presenta cada cas, recupera la investigació policial i, finalment, arriba al judici i la posterior condemna (si és que n’hi ha). Balada aconsegueix el to adequat per a un text com aquest, a mig camí entre l’estil periodístic i el novel·lesc, i en el seu relat incorpora fragments de les sentències i dels articles apareguts en la premsa, a més de fotografies –no només dels assassins, també dels jutges o policies que van portar el cas i que els diaris van difondre–, gravats, anuncis i fins i tot vinyetes publicades en revistes satíriques que evidencien que els catalans fem befa de qualsevol tema, per escabrós que aquest sigui.

Imatge dels criminals de Ginestar publicada a La Campana de Gràcia

Més enllà de ser una mera compilació dels casos més significatius ocorreguts a la nostra terra entre 1838 i 1976, Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals és una forma excel·lent de conèixer una època i les singularitats de la seva societat: comprovarem que els judicis eren una oportunitat d’entreteniment per al poble, mentre que les execucions dels criminals més sanguinaris –amb el garrot vil com a gran protagonista– esdevenien un espectacle públic multitudinari que seria impossible veure en l’actualitat; a més, sovint el component supersticiós –la possibilitat de resoldre un suposat mal d’ull amb vessament de sang– o esotèric –l’aprenent de torero convertit en vampir pels seus veïns– era, per a una part de la població, la millor explicació als crims més atroços.

D’altra banda, la sang que esquitxa les pàgines d’aquesta obra comparteix protagonisme amb anècdotes sorprenents, com ara la fama de l’urinari instal·lat a la Rambla de Barcelona (cèlebre gràcies al moviment anarquista), les voltes que va donar el crani del comte Charles d’Espagnac abans no es reuní definitivament amb la resta del cos, el crim que va esgarrifar tothom (publicat per la premsa internacional) a excepció de Salvador Dalí, o l’entrevista d’un periodista a una assassina dins la presó, entre d’altres històries glorioses.

Títol: Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals
Autora: Mercè Balada
Editorial: Albertí Editor
Col·lecció: Orígens
Data de publicació: Març 2017
ISBN: 9788472461581
Pàgines: 224 pàgines
Preu: 18,00 €
____________________
Escrit per: Robert Martínez

Anuncios

Crítica literària: Decidides. Set dones contra corrent, d’Elisenda Albertí

decididescoberta-259x388Convençuda que la història no ha estat mai prou generosa en la recuperació de la memòria de les dones, l’escriptora i editora Elisenda Albertí (Barcelona, 1960) ha volgut esmenar aquest greuge en cadascun dels seus llibres (en títols com Dames, reines, abadesses, Dones de Barcelona o Catalanes medievals), donant veu a qui considera un col·lectiu injustament silenciat. En aquesta línia trobem el seu nou llibre, Decidides. Set dones contra corrent (Albertí Editor), en què rescata de l’oblit set dones que van seguir el seu instint per trencar amb el rol que la societat de l’època –mitjans del segle XIX i primeres dècades del XX– esperava d’elles, noms que no es van espantar a l’hora de fer treballs habituals d’homes, set històries a qui “les agermana, doncs, l’inconformisme davant d’un destí que ja estava escrit per endavant, sense tenir-les en compte”.

L'arpista Clotilde Cerdà i Bosch
L’arpista Clotilde Cerdà i Bosch

Així, el lector descobrirà les vides de personatges tan diferents com una pionera de la fotografia a Barcelona –Anaïs Napoleón–, una espiritista que es deixà la vista exercint de modista –Amalia Domingo Soler–, una empresària altruista que heretà un enorme patrimoni amb només trenta anys –Emília Carles i Tolrà–, una arpista precoç amb una vida de pel·lícula que voltà arreu del món –Clotilde Cerdà i Bosch–, una pintora capaç de destacar en una escola on la resta d’alumnes eren homes –Emília Coranty i Llurià–, una industrial del tèxtil que expandí el seu imperi des de Roda de Ter fins a l’Hospitalet del Llobregat –Tecla Sala i Miralpeix– i una activista cultural que promulgà l’esport entre les dones de la societat catalana –Enriqueta Sèculi i Bastida–. Les set van fer el seu camí segons les seves personalitats, però Albertí hi troba diversos aspectes en comú, com ara la valentia per anar a contracorrent, el seu caràcter emprenedor, la preocupació pels més desfavorits, la intenció de potenciar l’aprenentatge entre la classe obrera, l’habilitat per defensar les seves idees amb bones paraules en publicacions diverses…

La pintora Emília Coranty i Llurià
La pintora Emília Coranty i Llurià

Decidides. Set dones contra corrent esdevé un document didàctic molt interessant per a descobrir set pioneres en enfrontar-se al paper tradicionalment reservat a la dona, el de procrear i tenir cura de la llar de forma exclusiva, i que van acabar convertides en exemples per a les altres dones de l’època. Elisenda Albertí potencia un discurs perfectament contextualitzat que explica amb detall les circumstàncies pròpies de cada cas; a més, l’autora hi incorpora fragments de diaris, notícies, anuncis, gravats i fotografies que mostren la importància de cada personatge en la societat del seu moment, dones d’èxit que, sense ser-ne conscients del tot, van establir les bases d’un feminisme progressista i que no han tingut el reconeixement merescut. Fins ara, és clar.

Títol: Decidides. Set dones contra corrent
Autora: Elisenda Albertí
Editorial: Albertí Editor
Col·lecció: Orígens
Data de publicació: Març 2017
ISBN: 9788472461574
Pàgines: 216 pàgines
Preu: 18,00 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Novetat editorial: L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals, de Martí de Riquer

Els historiadors sempre han sentit una especial fascinació vers els aspectes militars de la nostra Història; així, sovint han emprat totes les fonts que tenien a la seva disposició per esbrinar com enfrontaven els conflictes més sagnants els guerrers d’èpoques passades. Un d’aquests erudits és Martí de Riquer, reconegut expert en literatura medieval que fa anys que estudia els textos de l’època per conèixer tots els detalls de les armes emprades pels cavallers de l’edat mitjana, i d’aquesta exhaustiva investigació va néixer L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals, un llibre que té el mèrit de ser el primer estudi català d’aquest estil, publicat l’any 1968, i que ara reedita La Magrana de forma encertada.

Martí de Riquer

A finals dels anys 70, la investigació que el professor De Riquer (Barcelona, 1914) estava realitzant de la novel•la cavalleresca del segle XV, li va fer veure que era necessari elaborar un glossari aclarint els termes militars no descrits fins aleshores; així, i gràcies a l’estudi de les obres d’art i dels textos conservats de l’època, va aparèixer aquest llibre, amb la intenció d’“observar la vida medieval i el temperament dels seus homes”, segons les paraules del mateix autor. De Riquer va emmarcar aquest volum entre els segles X i XVI, i en ell va compilar minuciosos detalls entorn de les armes ofensives i defensives, les armadures i els seus components i, en definitiva, del conjunt de l’arnès que el cavaller utilitzava en les seves activitats militars. A més, l’historiador va diferenciar l’armadura segons el moment en què es feia servir; d’aquesta manera distingiríem entre la vestimenta que s’usava per anar a la batalla o la que el noble lluïa davant de la cort i el poble com a signe d’identitat de la seva classe social.

L’any 1968 L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals va ser el primer manual terminològic confeccionat de forma acurada, amb l’autor recollint, documentant i explicant de forma entenedora cadascuna de les parts de què constava la indumentària dels cavallers medievals catalans. A més, Martí de Riquer hi explica l’origen, els usos i els costums que s’associaven a les armes, les peces que integraven una armadura i els complements necessaris per a la protecció del cavall, esdevenint una obra completa, avalada per la signatura d’un dels més reconeguts especialistes en la matèria i convertida, amb el temps, en un text imprescindible pels amants de la història i de la literatura de l’edat mitjana.

Títol: L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals
Autor: Martí de Riquer
Editorial: La Magrana
Col•lecció: Orígens
Pàgines: 528 pàgines
Data de publicació: Octubre 2011
ISBN: 9788482641843
Preu: 27,00 €